dilluns, 21 de desembre de 2015

En record de l’Homer







Todo el mundo cuenta sus penas
pidiendo la comprensions
quien cueta sus alegrias
no comprende al que sufrió

(Todo es de color, Lole y Manuel)


És difícil, i alhora tant fàcil, pensar en unes quantes paraules que diguin prou de tu i que res d’allò importat es quedi en el tinter. Es tant fàcil pensar en coses que vam fer, i tant difícil d’atrapar allò que et caracteritzava.

Homer, has marxat de la meva vida deixant 17 anys de convivència i de compartir un lloc, el pis. Els anys han pogut amb tu i el teu cos era ja una càrrega difícil de portar.

Escric aquestes quatre ratlles per curar-me de la tristor que m’envaeix però em queden els teus records de tantes estones de conviure plegats.


Hivern de 2015

dimecres, 16 de desembre de 2015

Passejada per les Muntanyes de Prades


Ruta circular per les Muntanyes de Prades, des de Rojals fins a Rojals.

Rojals – Mirador de la Pena – La Mola dels 4 batlles – Mola dels Estats (les 3 creus) – Refugi de Cogullans – Font del Grèvol – Pou de glaç – Rojals




















Be, estimats amics i amigues, queda pendent de posar el peu de foto, que ja ho aniré fent de mica en mica.

dimecres, 2 de desembre de 2015

Cauen les ombres lentament

 

Cauen les ombres lentament

en aquelles parets amb mirada al sud

on el totxo calcinat i emblanquit,

com la mateixa tarda esgotada,

va mostrant el seu rostre cansat i abatut,

magra mirada que es perd

en un punt sempre infinit.

 

Cauen les ombres lentament

mentre la meva mirada juganera

cerca petites anècdotes en aquells escaires

perduts en la perspectiva

d’un temps abatut pel cansament.

 

Ni és cada dia, ni és cada any

com la llum rebota en aquelles parets

que immortalitza la meva mirada,

que atrapa en un instant,

que fuig del mon de tots

i els seu envelliment m’acompanya per sempre.

 

Cauen les ombres lentament

sense que jo hi pugui fer res,

i com aquells mirada atrapada de nou

envelleix al mateix ritme que el meu cos,

dura condemna que he de viure

malgrat que no ho senti d’aquesta manera.

 

Primavera 2011, Vagareix sense rumb i embadalit