Cruïlla de camins
Claudicació.
Les barricades, la defensa del somni.
Tant sols hi faltes tu.
i les barricades, defensa del futur millor.
Tingues por, no hi ha sortida.
Les cues i la fam.
La por i l’egoisme.
(©®Agustí Centelles)
Cal oblidar per repetir / cal recordar per què no sigui cert?
Encara que no vull entrar de manera directa en la vida dels Borbons actuals o d’una cadena de mobles automontables (ja tenen prou pena, els pobrets) sí que hi pot haver cert paral·lelisme en la lluentó d’un regnat (dels protagonistes del meu escrit) emmalaltits i a mig camí de criar malves. Lluentó en un període en que sense que ningú en concret ho hagi decretat, si que hi ha qui ha posat les bases per que això sigui així. I en aquest cas ens estem referint a l’ascens i caiguda, amb un llarg interregnat, del conjunt de servidors de Megaupload, que tant bones descàrregues ens ha permès, que han fet accessible un munt de materials dels quals en desconeixíem la seva existència en format digital. Quants enllaços orfes deixa el seu trajecte! Quantes esperances frustrades vindran!
Per les desenes de pàgines que encara sobreviuen, i que conserven els seus enllaços sense actualitzar, com un residu d’una època que ja s’ha acabat, i que no crec que ningú es dediqui a reasignar una nova adreça(enllaç), aquest és un testimoni del moment de la gran popularitat. Tots aquest enllaços ara caiguts, talment testimoni d’un període ara passat però encara massa proper, són indicadors de la gran popularitat en la recuperació i distribució de materials, generats en la majoria de casos en cercles alternatius (pobres de recursos), que el mercat (els drets en diuen) té dipositat i amagat en les seves entranyes. Potser en espera de temps millors, moments més oportuns o qualsevol altra circumstancia que els sigui més propícia.
La meitat dels blogs (petits, independents, autogestionats i que van a la seva bola) davant dels servidors (imperi de la foscor), una lluita desigual però dialèctica, els uns no són res sense els altres. Divulgar uns continguts que es suposen interessants, útils i si més no, anecdòtics, davant d’un espai immens, enorme, en que segur que hi ha algú disposat a agafar el paquet i deixar el seu comentari, la seva aportació. Disposat a agafar i a compartir la música rescatada de l’analògic i traslladada al digital, el còmic que ara podràs gaudir en pantalla despertat del somni de paper de qualsevol prestatgeria. La premsa underground que difícilment tenia un lloc en els arxius públics ara torna a circular de ma en ma.