Coses d'aquí

Grog (2006)
Psicotropía

Aires crimsonians.

Hi ha un bon grapat de gent que està rescatant els sons crimsonians amb molt de talent i originalitat, llunys de samplers i altres tecnologies.

Enllaç (Rapidshare) http://lix.in/659ebbec

Una troballa interessant

The Sepherd's Dog (2007)

Iron & Wine

Sam Bean és l'ànima d'aquest grup (més be es ell tot solet) de Florida.

Treball de folk-pop a partir de la veu i la guitarra, amb l'acompayament d'instrumentals.

Poesia del nostre temps; el viage de la veu i la guitarra.

Cal descobrir-los més.

Cercar amb la mula

Hi ha altres treballs igualment interessants, tant d'ell sol o amb la col·lavoració dels Calexico

Una lectura recomanada

Cent dies de juliol – Un testimoni de la revolució llibertaria. (2007)
Carles Riera.

Un sorprenent relat novel·lat d’un quadern de notes trobat al cap del sanys. Encara que el títol despista una mica, el conjunt de la narració està ben construït i desperta l’interès del lector.

El anys de la república (la Segona República) i de la guerra encara són uns períodes massa desconeguts per la majoria de nosaltres i donar el pas de llegir dels estudiosos a llegir els testimonis directes té un doble valor; el de la fidelitat amb el temps i el de l’empatia amb els personatges. Es interessant reconstruir un temps i un espai amb la distancia emocional i històrica, però, alhora, comprendre que porta a escollir un camí envers un altre.

Aquesta obra ofereix la mirada d’un militant i regidor d’Esquerra que va col·laborar amb els Comitès Antifeixistes, en mans de la poderosa organització anarquista FAI, i que va saber canalitzar com a lluita d’alliberament. Tota aquella allau de passions i rancúnies acumulades durant decennis per un col·lectiu d’homes i dones sotmesos per la seva condició de treballadors.
Les conclusions que les tregui cada lector, ja que aquest mena de lectures no deixa indiferent.

Una audició llegendària

Shoot Out at the Fantasy Factory (1973).
Traffic

Rescatar el so dels Traffic és un autèntic plaer pels sentit. Mes que un exercici d’antropologia musical, és endinsar-se a un moment d’explosió creativa en la cultura occidental. Un tipus de so on convergien trajectòries musicals tant diverses com blues modern i l’experimentació.

Alhora em fa retornar als anys d’iniciació a la música de quan es deixa l’adolescència, les primeres experiències extracorporals. En resum, es un retor als anys de la joventut.

Primera emprenyada

Com està el pais? I el del costat, aquell que va de l’Ebre enllà, tanmateix? S’ha iniciat una subhasta electoral per saber que dóna més, sobre tot aquells recursos que no són seu i que entre tots hem d’engreixar.

De la dreta, poca cosa a dir, alguns adjectius; grollers, hipòcrites, etc. Pel que fa al centre esquerra (??) del zapa, són uns cagats. Amb poca valentia política i més atents al baròmetre que a la pedagogia. Més pendents del PIB que a la qualitat humana, i així van empenyent els anys amb una menjadora estable.

Intro

Comencem anys i comencem (i en alguns casos reprenem) projectes nous, que s’han d’afegir a tots aquells que ja tenen un lloc en el meu esdevenir. Aquests projecte, com a fugides d’allò que m’emprenya i m’insatisfà, són una mirada disconforme de les coses que m’envolten. Però alhora són una invitació a descobrir coses (fins i tot gent) que poden aportar quelcom nou, (no neo...) que si be ja existien, en el meu univers passaven de puntetes, sense fer gaire soroll. Ara les prenc mes seriosament, les mesuro i les contrasto amb d’altres posicionaments.