Cent dies de juliol – Un testimoni de la revolució llibertaria. (2007)
Carles Riera.
Un sorprenent relat novel·lat d’un quadern de notes trobat al cap del sanys. Encara que el títol despista una mica, el conjunt de la narració està ben construït i desperta l’interès del lector.
El anys de la república (la Segona República) i de la guerra encara són uns períodes massa desconeguts per la majoria de nosaltres i donar el pas de llegir dels estudiosos a llegir els testimonis directes té un doble valor; el de la fidelitat amb el temps i el de l’empatia amb els personatges. Es interessant reconstruir un temps i un espai amb la distancia emocional i històrica, però, alhora, comprendre que porta a escollir un camí envers un altre.
Aquesta obra ofereix la mirada d’un militant i regidor d’Esquerra que va col·laborar amb els Comitès Antifeixistes, en mans de la poderosa organització anarquista FAI, i que va saber canalitzar com a lluita d’alliberament. Tota aquella allau de passions i rancúnies acumulades durant decennis per un col·lectiu d’homes i dones sotmesos per la seva condició de treballadors.
Les conclusions que les tregui cada lector, ja que aquest mena de lectures no deixa indiferent.
