Es difícil sorti-se de la tirania de les coses quotidianes. De tot allò que ens apresa en el dia a dia i sortir-se’n ben parat. Però, malgrat tot, petites dosis de llibertat ploues dels llocs mes insospitats; d’una revista setmanal, d’un diari, d’un article perdut entre pàgines i pàgines de trivialitat. Pot ser tal com deia Marx aquesta cultura és l’opi del poble, be, si fa o no fa, les coses anaven per aquí. Es per això que cada vegada que es reprodueix per enèsima vegada alguna de les vinyetes de Mafalda aquell o aquella que les llegeix guanya alguns segons mes de vida immortal. Aquesta mena d’arqueologia cultural es la que ha de permetre que no s’extingeixi la espècie dels mortal lector, que per cert cada dia es més cara de trobar.
Be, us deixo un batec de vida.
