Les valls de St. Magí de la Brufaganya
És una vall formada per les serres del Pany i de la Brufaganya, amb rieres i rierols que naixen d’entre les pedres i de la manera mes sobtada. A part del santuari i de la font amb varies boques, on raja l’aigua que guareix molta gent del Tarragonés i del Baix Camp, i segur que també d’altres contrades. La força d’aquest país es la força de la natura.
Sota la nostra mirada s’estenen els conreus de blat que li donen aquesta característica fisonomia. On s’hi poden veure imatges tant diverses i variades com els climes que manen en el temps, sempre, aquest, més cru i punyent, com si tal cosa més natural,
Aquest conreu s’escampa com un llençol immens sobre aquestes planures deformades per la força de la natura i dels elements. Els capritxos de la geologia ho fan un espai singular i ben curiós, on la mirada de l’observador hi veu mil i un capritxos naturals, que fan que la ment es dispari amb naturalitat; ondulacions com a miratges fan aparèixer i desaparèixer l’alineació de les tiges, i més enllà de tot, un horitzó que senyoreja tot el que li queda sota, fins i tot els núvols que a l’alba trenquen la son.
1/ Camps de grans extensions, sinó un de sol, que no s’acaba mai, i que s’estén fins l’horitzó. A hores d’ara, en aquest dies de tardor naixent, sols hi queden els rostolls, i mirant les imatges en perspectiva s’hi pot veure una naixent catifa d’herba verda que ens diu que res s’acaba.
2/ En algun dels costats el trànsit entre el sembrat i la muntanya es força indecís, com si tant el bosc com el mateix sembrat dubtes de fer-se/desfer-se, s’endinsen un en l’altre, fent un trencacaps de difícil resolució.
3/ L’arquitectura dels camps es tant juganera, les dimensions tant reals, com si un infant gegant hagués jugat a crear un espai a la seva voluntat, i així l’hagués deixat com a mostra del seu divertiment, perquè altri també en pugui gaudir.
4/ El mas era una entitat de vida bàsica, però segur que en aquells moments el paisatge no era el mateix que el d’ara. Encara hi trobem restes d’aquell passat; fruiters diversos que malviuen en els marges de pedra seca, en planures que la buscaria va envaint de mica en mica.
5/ El mimetisme de les plantes i els marges de pedra seca no són pas cicatrius que esquarteren el terreny, sinó que són una part mes del conjunt. En els marges les plantes rebels s’expressen amb llibertat i la seva presencia ens fa dubtar de si les coses tenen un ordre.
6/ Els fruits de les plantes de les marjades és la part més delectosa per a nosaltres i també el calendari que ens diu en quin moment dels curs de l’any ens trobem.
