En aquesta mena de moda que s’està estenent entre els joves i els quarentons per ser quasi perfectes tant externament com internament (tios/es musculosos, ben proporcionats, ben vestits, pentinats etc) ara s’hi ha d’afegir els decàlegs de com fer les coses, una mena de manuals d’autoajuda. Així trobem llibres de cuina, de begudes, d’esports, de moda i un llarg etcètera, així com revistes, setmanaris i suplements i mols d’altres formats, fins un punt inimaginable. Doncs be, un d’ells és el decàleg publicitat per El País, el divendres 05/09/08, en que es recull un treball dels desencerts dels homes envers les dones. Es del tot ben aprofitable ja que indaga en aquelles coses que solen ser inconfessables en una trobada íntima, però que marquen el record que en queda entre els amants.
Es potser convertint allò particular, aquella anècdota, en una pauta general com es crea un estil, assumit per una part dels lectors. La pròpia divulgació d’un punt de vista, d’una mirada sobre les coses que ens envolten, és un potent mecanisme de propagació d’ideologia. D’ara en endavant hi haurà més d’un i d’una que prendrà com a punt de referència allò que quinze dies abans no era significatiu; situacions que passaran d’inconvenients del moment a molèsties.
Però d’altre banda, aquesta divulgació de practiques amatòries obrirà els ulls, i esperem que també altres parts del cos, en molta gent, a nous jocs que potser consideraven com a estranys i ara passaran a ser mes quotidians. Visca, aquest aspecte podria disminuir el grau de soseria de mols i moltes, que refien que sigui l’altre qui aporta el lideratge del joc, en un terreny de joc tant peculiar com seria el llit, el cotxe o altre espai on es dona la trobada.
Be, amb tot plegat, que si d’allò que sospitem que hi ha una intenció de manipulació en fem una mirada capgirada en podrem treure una nova estratègia.
