Una musa m’ha contat

Una musa m’ha contat

I/
Una musa m’ha contat, a cau d’orella,
la tragèdia dels homes contents.
Una musa m’ha contat a, cau d’orella,
que de ponent venen els vents
i de llevant els somnis,
que l’albada no existeix
i que els somnis, tots els somnis,
ens somien a nosaltres
cada nit, cada dia, cada instant,
cada vegada que el sol ensuma la claror.


II/
No es la claror que ens fa contents ni il·lusos.
No es la claror que ens fa despertar els neguits
mai satisfets ni complerts.
Ombregen els arbres avui
i dema repiquen les finestres
a cada una d’aquestes ombres.
Ombres llargues, breus o tènues
com elles saben senyorejar.


Novembre 2015, vesprada de vagareig