En record de l’Homer

Todo el mundo cuenta sus penas

pidiendo la comprensions

quien cueta sus alegrias

no comprende al que sufrió

(Todo es de color, Lole y Manuel)

És difícil, i alhora tant fàcil, pensar en unes quantes paraules que diguin prou de tu i que res d’allò importat es quedi en el tinter. Es tant fàcil pensar en coses que vam fer, i tant difícil d’atrapar allò que et caracteritzava.

Homer, has marxat de la meva vida deixant 17 anys de convivència i de compartir un lloc, el pis. Els anys han pogut amb tu i el teu cos era ja una càrrega difícil de portar.

Escric aquestes quatre ratlles per curar-me de la tristor que m’envaeix però em queden els teus records de tantes estones de conviure plegats.

Hivern de 2015